La búsqueda de tratamientos en reproducción asistida fuera del país de origen, comporta una mayor ansiedad en las pacientes, según datos de una investigación realizada por nuestro Servicio y el de Medicina de la Reproducción del Institut Dexeus.
Els termes “turisme” reproductiu, “èxode” reproductiu o “cross border reproductive care”, fan referència a la cerca de serveis sanitaris relacionats amb l'àmbit de la reproducció assistida, fora del país d'origen de les pacients.
En els últims anys s'ha produït una afluència molt important de parelles que acudeixen a Espanya a realitzar tractaments de reproducció assistida (TRA). Segons dades publicades recentment per la ESHRE (European Society of Human Reproduction and Embriology), els cicles de tractaments amb donació de gàmetes realitzats a Espanya, s'han incrementat notablement del 2005 al 2007, de manera que, al llarg de l'any 2007, més de la meitat de tots els tractaments amb donació de gàmetes realitzats a Europa, s'han dut a terme a Espanya.
Les principals causes d'aquest fenomen, són les diferències legals entre els països en les restriccions a nivell tècnic i social sobre els TRA. Moltes dones solteres que desitgen ser mares, viatgen a Espanya perquè la nostra llei no té en compte l'estat civil de la pacient, mentre que, en molts altres països (Itàlia, Portugal, França, Alemanya, Suècia), el fet que la dona no tingui parella, significarà no poder realitzar TRA. Així mateix, al nostre país, la Llei no estableix un límit d'edat ni tampoc té en compte l'orientació sexual de la dona per poder tenir accés als TRA, i si la parella està casada, ambdues dones podran ser reconegudes com a mares; no ocorre així en altres països europeus (Itàlia, França, Alemanya, Portugal), en els quals a les pacients homosexuals se'ls nega el tractament pel fet de la seva orientació sexual. Pel que fa a les limitacions en les tècniques de reproducció, La Llei espanyola permet el diagnòstic genètic preimplantacional i la donació de gàmetes (semen, ovòcit i embrió), assegurant l'anonimat del donant, mentre que altres països europeus són més restrictius en aquest sentit (especialment Itàlia), o bé la donació no és anònima (Regne Unit).
Donada la magnitud d'aquest fenomen, la Dra. Lasheras, coordinadora de la Unitat de Psiquiatria Perinatal i Reproducció del nostre Servei, en col·laboració amb E. Clua, biòloga del Servei de Medicina de la Reproducció del Institut Dexeus, han dut a terme una investigació per analitzar la càrrega emocional (ansietat, depressió) que aquestes circumstàncies poden comportar per a les pacients i estudiar si existeix un perfil de personalitat específic en elles. Els resultats han demostrat un major nivell d'ansietat en les dones estrangeres que acudien a realitzar TRA amb donació de gàmetes, de forma significativa respecte a les espanyoles; les taxes de depressió van ser elevades en tots dos grups (22-35%), sense diferències entre ells. Quant al perfil de personalitat, les dones estrangeres van puntuar de forma significativa en la dimensió d'activitat, respecte a les espanyoles, la qual cosa les defineix per una major tendència a la necessitat d'activitat general contínua i una preferència per treballs desafiadors i difícils, així com un alt grau d'energia per treballar i fer diverses tasques alhora.
Els resultat d'aquesta investigació, van ser exposats per la Dra. Lasheras a l'últim Congrés Mundial de la “Marce Society for Perinatal Mental Health", celebrat a París el passat 5 d'octubre.
El Servei de Psiquiatria, Psicologia i Medicina Psicosomàtica del Hospital Universitari Quirón Dexeus té 35 anys d'existència. Des dels seus inicis va seguir el model de conjunció que uneix els coneixements de la biologia del Sistema Nerviós –i les seves conseqüències terapèutiques, els psicofàrmacs- i els psicològics, basats en les teories de l'aprenentatge i amb un sòlid fonament científic, sent el seu corol·lari terapèutic la teràpia cognitivoconductual.
Sabino de Arana, 5-19
Consultes Externes Planta 3. Consulta 3.5
08028 - Barcelona
Tel. (+34) 93 205 85 11 Fax (+34) 93 205 85 12
e. psiquiatria@psicodex.com
w. http://www.psiquiatriapsicologia-dexeus.com
(c) 2016 Psicodex