Les persones que pateixen d' addicció a la feina senten l'impuls intern de treballar sense aturar, fins i tot quan són conscients de les conseqüències negatives que això els comporta. No ho fan perquè ho gaudeixin o perquè els importi, al menys no principalment, sinó per reduir el malestar emocional que experimenten quan no estan treballant.

La pandèmia COVID-19 ha comportat nous desafiaments per a l'equilibri entre la vida personal i professional. Per als que ja estaven predisposats a l'addicció a la feina, el teletreball pot suposar la desaparició de la darrera frontera entre el temps de treball i del de descans. La limitació del contacte social i la reducció d'opcions d'oci complica encara més la situació.

Reconeixent l'addicció a la feina   

• Penses molt en temes de treball, fins i tot quan intentes desconnectar
• Prioritzes el teu treball per sobre de qualsevol altra àrea de la teva vida 
• Treballes tant que la teva salut pateix 
• Et costa relaxar-te quan no estàs treballant. Sents pressió interna. 
• T´emportes feina a casa, treballes més enllà del teu horari o en cap de setmana 
• Et sents culpable quan agafes un dia lliure 
• Les vacances semblen desencadenar petites "crisis existencials", que desapareixen quan et reincorpores 
• T ´estressa que et prohibeixin treballar (per exemple, per malaltia, vacances...) 
• Utilitzes el treball per desconnectar de certes emocions (buit, culpa, ansietat, preocupació, tristesa etc). Estar estressat a la feina et distreu dels seus problemes. 
• Et costa delegar. 
• Altres persones insisteixen en que treballis menys, i no els fas cas 
• Desitjaries no estar tan compromès amb el teu treball.

Conseqüències de l'addicció a la feina 

A diferència dels treballadors que s'impliquen i gaudeixen en el procés, aquells que han desenvolupat una addicció a la feina, s'estressen més i no obtenen la realització definitiva que busquen. De fet, l'addicció a la feina no només s'associa a una insatisfacció i estrès laboral, sinó també a pitjors resultats a mitjà i llarg termini. A més a més, l'addicte a la feina tendeix a equiparar la seva autoestima als seus resultats, sigui a la feina com fora d´aquest àmbit, la qual cosa és altament problemàtica, ja que l'èxit i el fracàs són fluctuants. Això garanteix que la seva autoestima es mantingui baixa i inestable. 

L'estrès crònic es relaciona amb l'aparició i agreujament de nombrosos problemes de salut física i mental, com malalties cardiovasculars, gàstriques, hipertensió, tensió muscular, depressió i ansietat. També s’associa amb el consum de tòxics i fàrmacs per augmentar el rendiment i superar la fatiga.

Una de les seves conseqüències debilitants més conegudes és la síndrome de burnout, caracteritzat per l´esgotament físic mental i interpersonal. Com passa amb altres addiccions, la de la feina afecta la persona, però també als seus afins pel que solen tenir conflictes de parella, familiars i amb les seves amistats que poden conduir a l'aïllament. La seva elevada necessitat de control els dificulta delegar tasques. Això acostuma a sobrecarregar-los de treball i també pot desencadenar conflictes interpersonals amb els companys i supervisors. Tot això augmenta el seu malestar, i la seva forma de reaccionar a aquests sentiments és treballar encara més dur.  A més, l'addicció a la feina presenta la particularitat de ser socialment reforçada. A diferència del que succeeix en altres addiccions es tendeix a admirar i lloar la persona que treballa en excés, fins al punt que algunes empreses encoratgen / premien clarament aquest comportament en els seus treballadors en lloc d'ajudar-los a aconseguir un equilibri integral en el seu vida. El treballador no sol reconèixer-la, i solen ser els seus éssers estimats els que detecten que no hi ha espai per a ells i es queixen  i s'acostumen a fer la seva vida a part o, en el cas de la parella, es contempla la ruptura.

Recuperar l´equilibri a la teva vida

A diferència d'altres addiccions, l'abstinència total no és l'objectiu en el tractament de l'addicció a la feina. La recuperació es centra en canvi en desenvolupar una relació més saludable amb la feina, que sol implicar marcar límits adequats i aprendre a gestionar l'estrès especialment fora de la feina. 

Cal prendre-s'ho seriosament i arribar a acords amb nosaltres mateixos de que no treballarem passada certa hora, o certs dies i fer un esforç per honrar aquest temps de descans i oci. Evitar emportar-se feina a casa i controlar els detonants com mirar el correu electrònic, preguntar o estar pendent de què estan fent quan no hi som, etc. Reservar espais regulars en la setmana per a tu i les teves relacions i respectar-los. Agafar pauses durant la jornada laboral i fer un exercici d´autoobservació per ser conscients de quan estem sent productius i quan simplement ens estem esgotant i frustrant inútilment. Un aspecte fonamental és aprendre a separar la autoestima dels resultats a la feina i deixar de centrar-la excessivament en aquest àmbit (o qualsevol altre). 

Si creus que la teva ambició per la feina s'ha tornat una addicció, estem aquí per recolzar-te i ajudar-te a recuperar l´equilibri en la teva vida.