Va recordar les manifestacions tan conegudes de simetria, perfeccionisme patològic, neteja/ contaminació, dubtes, hipocondríaques o acumulació, amb les seves corresponents compulsions d'inútil tranquil·litzacio (rentada, comprovació, “parada de pensaments”, reasseguracions, …. Però sobretot va emfatitzar en les anomenades “Obsessions pures”, entre les quals les sexuals i religioses són les més freqüents, amb dubtes mortificadors.

Concretant en la temàtica sexual (por de ser pedòfils, a l'incest, a les perversions…), va presentar una proposta explicativa de l'origen d'aquestes obsessions (generalitzable a altres obsessions), tant per estímuls externs com per acte elaboració (“autògens”), intensa ansietat, amb creences de càstig i profunda vergonya i intents inútils de neutralitzar el malestar extrem (confessions, evitacions, control del pensament…). Va considerar les diverses alternatives terapèutiques entre les quals destaquen les basades en tècniques cognitives amb notable èxit, si bé en ocasions greus és necessari associar psicofàrmacs. 

Quant a una possible comorbiditat entre el TOC i les addiccions Comportamentals (joc, sexe, Internet, compra compulsiva, etc.) els percentatges són variables i oscil·len entre l'11 i el 23%.