En el model es consideren els disparadors externs o propis de la pròpia hipersexualitat primària de l'afectat i la combinació (o no) de la resposta per a neutralitzar elements estressors o d'emocions negatives, i de la impulsivitat a la cerca simplement del plaer immediat; així mateix es poden associar ingestes de drogues activadores per a potenciar l'impuls, si bé no és el més freqüent. 

L'afectat recorrerà un camí que pot ser o no inexorable si no compta amb elements de control, interns o externs. Un camí marcat per la incapacitat per a inhibir l'excitació sexual parella a la conducta compulsiva i amb distorsions dels seus pensaments i fantasiessempre justificadores que acabaran en la cerca obsessiva d'elements (sexe virtual, prostitució, inter-relacions múltiples…) que “consumirà” de manera addictiva i recurrent, desencadenant sentiments posteriors de culpa, vergonya, frustració, inutilitat i ineficàcia, no sempre “aprofitats” amb eficàcia pel pacient..

Farré va presentar també nous instruments d'avaluació, adaptats pel seu equip i estratègies no solament terapèutiques, sinó també de prevenció de recaigudes.