Ha començat la Setmana de Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) i per a la nostra Unitat de TCA, dirigida per la doctora en Psicologia Katarina Gunnard, és important col·laborar. Aquest any, la campanya adquireix major rellevància, a causa de tres raons: en primer lloc, els trastorns alimentaris segueixen augmentant; en segon lloc, s'ha incrementat el nombre d'ingressos hospitalaris de persones que sofreixen aquest tipus de patologies respecte a anys anteriors; en tercer lloc, el Manual Diagnòstic i Estadístic de l'Associació Americana de Psiquiatria (DSM-V) ha realitzat modificacions i addicions en la seva nova cinquena edició, de manera que, els TCA es classifiquen, a partir d'ara, com l'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per fart, un altre trastorn de la conducta alimentària especificada, trastorn de la conducta alimentària no especificada, trastorn de remugament, pica, i el trastorn de la ingesta d'aliments per evitació / restrictiu. A continuació es resumeixen les característiques més rellevants d'aquests trastorns:

Anorèxia

Una persona que sofreix d'anorèxia té una por intensa a guanyar pes o a engreixar-se, fins i tot si ell o ella es troba en un pes significativament baix; molt sovint, ell/ella no s'adona del perill. Les persones amb anorèxia tenen una alteració en la percepció del seu propi pes i/o la forma del seu cos, i això influeix en la seva autoavaluació i autoestima; amb freqüència se senten pressionades per ser perfectes i es mostren molt dures amb elles mateixes, amb rigidesa i gran autoexigencia. Existeixen dues modalitats d'anorèxia: la restrictiva i la purgativa (és a dir, provocació del vòmit o ús excessiu de laxants, diürètics o ènemes).

Bulímia

Les persones que sofreixen bulímia realitzen episodis de afartaments i després els compensen mitjançant comportaments inadequats, a fi de prevenir l'augment de pes, com a vòmits acte induïts, abús de laxants, diürètics o altres medicaments, dejuni, o exercici excessiu. Acostumen a presentar alteracions en la seva autoestima i avaluació de si mateixes condicionades per la forma del seu cos i el pes; el nivell de gravetat de la malaltia varia de lleu a extrema i es basa en la freqüència dels comportaments inadequats.

Trastorn per fart

Es caracteritza per ingerir una gran quantitat d'aliments en un curt període de temps sense compensar el comportament, la qual cosa condueix inexorablement a l'augment de pes. La persona experimenta una falta de control sobre la ingesta durant l'episodi i se sent com si no pogués deixar de menjar o controlar què o quant està menjant, la qual cosa genera sentiments de culpa, al mateix temps que el menjar li reconforta de manera immediata. La malaltia és molt similar a la bulímia quant als símptomes, però la persona no vomita i no compensa els afartaments de qualsevol altra manera; amb molta freqüència s'associa a obesitat.

Un altre Trastorn de la Conducta Alimentària Especificada

Aquesta categoria de trastorns de l'alimentació s'utilitza quan no es compleixen per complet tots els criteris per a un trastorn específic.

Anorèxia nerviosa atípica

Tots els criteris de l'anorèxia es compleixen, a excepció que, malgrat la pèrdua ponderal significativa, el pes de l'individu està dins o per sobre del rang normal.

Bulímia nerviosa (de baixa freqüència i/o durada limitada)

Tots els criteris de la bulímia es compleixen, tret que els afartaments i les conductes compensatòries inadequades tenen lloc menys d'una vegada a la setmana i/o durant menys de 3 mesos.

Trastorn per fart (de baixa freqüència i/o durada limitada)

Tots els criteris del trastorn per fart es compleixen, tret que els afartaments i conductes compensatòries inadequades ocorren menys d'una vegada a la setmana i/o durant menys de 3 mesos.

Trastorn purgatiu

Comportament de purga recurrent que influeix en el pes o en la forma del cos, com per exemple el vòmit provocat, l'abús de laxants, els diürètics o les pastilles de dieta.

Trastorn de la Conducta Alimentària No Especificat

L'equivalent d'aquesta categoria en l'anterior edició del DSM, representava gairebé el 60% dels casos de TCA; no obstant això, amb l'addició d'Altres Trastorns de la Conducta Alimentària especificats, la prevalença dels casos d'aquesta categoria s'ha reduït significativament. Actualment aquesta categoria representa els casos de TCA que no compleixen els criteris complets per a cap tipus de diagnòstic, com per exemple, quan una persona presenta símptomes de diversos trastorns.

Trastorn de remugament

La característica essencial d'aquest trastorn és tornar a portar a la boca, sense la sensació de nàusea  o malestar, els aliments que han estat prèviament ingerits i que poden estar parcialment digerits; el menjar es pot tornar a mastegar i després escopir o re ingerir. Per diagnosticar a algú amb aquest trastorn, la freqüència de la regurgitacions ha de ser freqüent.