Una mala salut mental materna durant l'etapa perinatal, pot generar conseqüències adverses en la descendència, a curt i a llarg termini, cada vegada més evidenciades en la literatura científica.  A curt termini, l'ansietat i depressió maternes durant l'embaràs s'han relacionat amb el part pretérmino, sota pes en néixer i un funcionament neonatal alterat (excitabilitat, hipotonía, manca d'autorregulació, etc.)

Tant la depressió com l'ansietat materna perinatals descompensades (en l'embaràs i en el pospart) s'han associat a:

1.     Més problemes emocionals en la descendència (depressió, ansietat i dèficit d'habilitats socials), comptant amb estudis longitudinals fins als 18 anys.

2.     Més problemes conductuals, en concret T. de Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), T. Oposicionista desafiador i conducta antisocial, amb gran evidència d'associació per a la depressió pospart.

3.     T. Cognitius en la descendència, amb majors dificultats en el llenguatge i l'aprenentatge, i que, en el cas de la depressió antenatal, perduraran a llarg termini.

4.     Dificultats en la gènesi del vincle i el lligam.

5.     Canvis estructurals cerebrals identificats mitjançant proves de neuroimatge (RNM i RNM-funcional), amb alteracions en la substància grisa i blanca en la descendència.

S'han descrit quatre mecanismes involucrats: 1. La modificació de la genètica fetal pel mitjà matern alterat (epigenètica), 2. L'efecte neurotóxic del cortisol, a partir d'una major transferència trasplacentaria, 3. L'alteració de la “programació materna” (canvis neurofisiológics necessaris per al desenvolupament de les conductes de criança), i 4. Una sensibilitat materna inadequada que alterarà el vincle mare-fill.

Donada l'alta prevalença dels T. Mentals materns en l'etapa perinatal i les seves importants conseqüències, la recomanació actual és detectar-los de forma sistemàtica per poder tractar-los a temps.