En què pot ajudar-li la Teràpia de Parella?

La Teràpia de Parella contribuirà en la millora dels següents aspectes:

1. Demostrar i expressar sentiments d'amor cap a la seva parella.

L'amor no és una paraula ni un concepte abstracte; l'amor s'especifica en conductes, actituds, pensaments i emocions, resultant molt més pràctic i assequible el seu aprenentatge, o dit d'una altra forma, l'aprenentatge de l'amor.

ü  Consisteix a intercanviar paraules i actes agradables entre dues persones, persistint llarg temps.

ü  Consisteix a tenir voluntat per superar les diferències a l'hora de solucionar els problemes que sempre existeixen.

ü  Consisteix a ser tolerant amb els defectes i debilitats de l'altre, així com l'altre ho és amb nosaltres.

2. Proporcionar conductes que agraden a la parella i a nosaltres mateixos gràcies a la reciprocitat

L'amor no dura molt quan l'hostilitat, els retrets i les acusacions mútues sorgeixen diàriament. Una parella pot ser feliç únicament quan els dos membres realitzen accions i expressen frases que fan a l’altre sentir-se feliç, estimat i admirat. Cada persona en una parella necessita afecte, sexe, companyia, comunicació, aprovació i reconeixement. En definitiva, les gratificacions han de ser majors que els aspectes negatius perquè compensi una relació de parella.

3. Saber comunicar millor i arribar a acords que satisfacin a tots dos membres de la parella
 

La satisfacció i la felicitat en la relació creixen de l'harmonia i intercanvi d'aportacions dels dos cònjuges a aquestes necessitats. Això no vol dir que cada persona hagi d'oblidar la seva pròpia identitat i consagrar la seva vida a satisfer al cònjuge, sinó que l'èxit està en el mutu intercanvi d'amor i respecte, i això s'aconsegueix a través d'una adequada comunicació entre la parella i la seva capacitat d'arribar a acords.

Les habilitats de comunicació i de resolució de problemes que faciliten l'èxit d'una convivència, poden ser apreses en les sessions amb la terapeuta. Cada persona ha de ser honesta respecte al que està bloquejant una relació satisfactòria, i practicar les conductes clau per aconseguir un millor funcionament.

Des del moment en què l'amor i la felicitat d'una parella es cimenta en la interacció persona a persona, ens referim a la comunicació, els seus ingredients poden ensenyar-se, practicar-se i aprendre's.

4. Dirigir amb encert la relació de parella a través de cadascuna de les àrees de convivència
 

Les àrees de convivència són aquelles activitats, obligacions, il·lusions que comparteix la parella i que fa que cada membre pugui contribuir al funcionament de la relació i de la família a través d'elles. Les més bàsiques són:

5. “Pensar bé” de la nostra parella, reconèixer expectatives no gaire objectives i canviar-les
 

Tant quan ens enamorem com quan iniciem una relació de parella, projectem cap al futur un tipus de relació existent en el nostre pensament, que és el que volem, desitgem i imaginem sobre la base del que ens agradaria, i les nostres conductes, actituds i emocions van al mateix temps de la mà d'aquest prototip, seguint tot un ordre establert. Les dificultats també arriben quan no es compleixen aquestes expectatives: Potser perquè no eren realistes o senzillament el que és quotidià, les incerteses o el que no s’espera trenquen l'harmonia i ens obliguen a canviar de creences, pensaments o expectatives per adaptar-nos o ser feliços.
 

"L'amor no està en l'altre, està dins de noslatres mateixos; nosoltres ho despertem. Però perquè desperti necessitem de l'altre". Paulo Cohelo