Tipus de Depressió

S'han descrit els següents tipus de Depressió:
 

1.      Trastorn Depressiu Major
És el més característic i el que concentra la majoria de símptomes. Quan el pacient es mostra extremadament apàtic i amb inhibició psicomotriu, es parla també de malenconia; en els casos més greus condueix a l'estupor depressiu. En el qual el pacient es troba immòbil i fins i tot pot rebutjar menjar o beure.
Existeix un subtipus en el qual apareixen trastorns delirants, és a dir creences fermament sostingudes però sense fonaments adequats. Els deliris solen ser de culpa o ruïna.

2.      Distímia
Es distingeix per la seva cronicitat, la inestabilitat de l'humor, la forta ansietat i la fluctuació de l'estat d'ànim. La baixa autoestima i la desesperança són també característiques de la distímia.

3.      Trastorn ansiós-depressiu.
És una barreja d'ansietat i depressió, en general moderada.

4.      Depressió Atípica.
Es caracteritza per gran reactivitat de l'estat d'ànim a situació diverses, amb marcada ansietat i símptomes depressius” invertits”: empitjorament a les tardes, augment de la gana i hipersòmnia

5.      Trastorn afectiu estacional.
Apareix de forma regular i repetida, coincidint amb canvis estacionals, en general, a la tardor i hivern, i associat als canvis lumínics. Somnolència excessiva, apetència pels hidrats de carboni juntament amb els símptomes típics de la depressió, destacant la fatiga.

6.      Trastorn Bipolar.
Implica l'existència d’episodis depressius greus alternats per uns altres d'exaltació de les funcions mentals (“mania”), consistent en acceleració del pensament, hiperactivitat, despeses descontrolades, insomni i irritabilitat.

7.      Ciclotímia
Manifestacions lleus i imprevisibles amb canvis freqüents d'estat d'ànim (de l'eufòria a la tristesa) en diversos dies, sense motiu aparent; són subjectes molt inestables. És difícil diferenciar-la dels canvis normals.