Com afrontem una lesió esportiva?

Al llarg de la nostra vida com a esportistes, sofrim lesions que poden interferir en major o menor mesura en la nostra carrera. Podem sofrir lesions que a penes interfereixin en la nostra activitat esportiva, o per contra sofrir lesions que ens apartin durant mesos del nostre esport, fins i tot que facin perillar el nostre futur com a esportistes. 

A continuació, us explicaré com les nostres emocions influeixen en el procés de recuperació de la lesió. Un bon procés psicològic pot marcar la diferència entre una bona recuperació o una rehabilitació problemàtica que ens faci sofrir més del compte. 

Les emocions que es generen després de sofrir una lesió són les següents:

• Negació: Podem negar la situació «no és tan greu», «no deixaré d'entrenar per això». 

Aquesta reacció pot ser la resposta inicial a una lesió que no ens esperem per a res, que arriba en el moment més inoportú… no volem creure que de veritat ens està passant això.

• Ira: La reacció d'ira, de ràbia davant la lesió, davant la situació que ens toca viure és de les més habituals. Ens enfadem amb la mala sort, amb el destí que ens ha tocat viure i pensem Per què a mi?, Per què tinc tan mala sort?
• Tristesa i depressió: Quan la lesió és greu i realment som conscients de la situació i del temps que ens mantindrà apartats de la competició podem sofrir aquesta reacció de tristesa i desesperança. El nostre estat d'ànim cau pels sòls, és una reacció negativa però molt habitual i fins i tot necessària per a passar el mal glop. 

El problema ve quan ens quedem enganxats en aquesta tristesa i no podem sortir d'ella, ja que ens impedirà lluitar per una ràpida recuperació. Ens farà sofrir les conseqüències de la lesió molt més intensament i ens deixarà més incapacitats per a la rehabilitació.

• Acceptació i reacció: Una vegada passat el mal glop, d'haver expressat la nostra tristesa i la nostra ràbia inicial, hem d'acceptar la situació que ens ha tocat viure. Només acceptant que les lesions formen part de tota carrera esportiva podrem començar a treballar al màxim en la recuperació. 

El més important és buscar la recuperació més immediata possible, complir totes les indicacions mèdiques i fer el treball de prevenció el més rigorosament que puguem per a prevenir possibles recaigudes.

I és aquí on entren en joc les estratègies d'afrontament que utilitzem per a recuperar-nos, és a dir, quines decisions prenem i com actuem davant la lesió. Us explicaré quins tipus d'estratègies d'afrontament tenim al nostre abast i una frase que els defineixi:

• Centrar-se en les emocions i esplaiar-se: m'altero i deixo que les meves emocions aflorin.
• Acceptació i creixement personal: accepto que això ha passat i no es pot canviar.
• Refrenar l'afrontament: demoro fer alguna cosa fins que la situació ho permeti.
• Negar la lesió:  em nego a creure que ha succeït.
• Cerca de suport social: intento aconseguir consell d'algú sobre què fer.
• Consum d'alcohol o drogues: utilitzo alcohol o drogues per a ajudar-me a superar-ho.
• Humor: Faig bromes de la situació
• Religió: Rés més de l'habitual

En definitiva, un mal ús de les estratègies d'afrontament pot desencadenar diferents símptomes que agreugin la situació de la lesió esportiva i ens facin prendre decisions que poden, fins i tot, tornar a provocar una lesió. 

Si has sofert una lesió i necessites un acompanyament psicològic, no dubtis a posar-te en contacte amb els nostres especialistes per a tornar a practicar esport de manera segura i sentir-te bé en tot el procés de rehabilitació.