Característiques claus dels T. Psicòtics

Per una banda tindríem els comúnment anomenats SÍMPTOMES POSITIUS, que serien:

1. Deliris: creences fixes i falses que la persona sosté fermament i que són irreductibles a la lògica.

En funció de la temàtica del deliri veurem aquests tipus:

• Persecució: creença de que està sent seguit o vigilat: “a casa m´espien amb càmaras, quan vaig pel carrer noto que algú em segueix…”.
• Perjudici: quan la persona creu que hi ha algú intentant fer-li mal o perjudicant-li d´alguna manera: “sé que estan fent un complot en la meva contra, hi ha gent que vol envenenar-me…”.
• Referencials: la creença de que certs gestos, comentaris, senyals…es dirigeixen a un: “em miren all metro, parlen de mi en les cançions, a la televisió…”.
• De Grandesa: el subjecte creu que té habilitats, riquesa o fama: “em sento escollit per fer una missió, em comunico directament amb Déu…”.
• Erotomaníacs: la pròpia persona creu erròniament que és l´objecte de desig d´un altre: “el Rei d´España està sempre pendent de mi, no para de trucar-me…”.
• Celotípics: sospita que està sent enganyat per la seva  parella: “el meu marit es veu amb una altra, vaig olorar la seva jaqueta”.
• Nihilistes: la convicció de que ocorrerà una catàstrofe.
• Somàtics: preocupacions referents a la salut i el funcionament dels  seus òrgans:“crec que part del meu cos s´esvaeix, o canvia de forma, no em funciona l´intestí desde fa mesos…”

      D´altra banda, en funció de la seva “credibilitat”, es divideixen en:

• Extravagants: si són clarament inversemblants, incomprensibles i no procedeixen d´experiències de la vida quotidiana, com per exemple creure que ha estat posseït pels extraterrestres que estan manipulant el seu cos (deliris de control), que els propis pensaments han estat robats  (fenomen del robatori del pensament) o que li han introduït pensaments no propis  (inserció del pensament).
• No extravagants: serien més versemblants i podrien ser experiències de la vida quotidiana, com per exemple la creença de que està sent vigilat per la policia, malgrat l´absència de proves convincents al ser un deliri.

2. Al.lucinacions: Es tracta de percepcions que tenen lloc sense  la presència d´un estímul extern. Son viscudes i clares, com una percepció normal y no estan subjectes al control voluntari. Es poden donar a qualsevol modalitat sensorial:

• Auditives: S´experimenten en forma de veus a l´interior del cap del pacient, conegudes o desconegudes, i que es perceben com a diferents del propi pensament. En ocasions aquestes veus insulten o donen ordres i és llavors quan  la pròpia conducte pot estar determinada pel que indiquen aquestes veus. És el tipus d´al.lucinació més freqüent a l´Esquizofrènia.
• Visuals: les persones que pateixen aquest tipus d´al.lucinacions perceben imatges que poden ser de persones, objetes o situacions que els altres no podems percebre donat que no existeixen.
• Tàctils o cenestèsiques: sensacions anormals en el cos sense que ningú ni res els estigui tocant.
•  Olfatives: es perceben olors extranys.
• Gustatives: la sensació de degustar sabors diferents als habituals.

3. Pensament–discurs Desorganitzat: el pacient pot canviar d´un tema a un altre (descarrilament), respondre sense tener cap tipus de relació amb  la questió (tangencialitat) o tenir un discurs tan desorganitzat que pot ser incomprensible.
4. Comportament motor molt desorganitzat o anòmal, inclosa la Catatonia: Pot abarcar desde les conductes infantiloides fins l´agitació. La Catatonia és una disminució marcada de la reactivitat a l´entorn, que va desde la resistència a porta a terme les  instruccions (negativisme) fins una absència total de respostes verbals o motores (mutisme i estupor). Tot i que la catatonia es va associar històricament amb l´Esquizofrènia, aquests símptomes també poden aparèixer en uns altres trastorns mentals i patologies mèdiques.

D´altra banda poden donar-se els SÍMPTOMES NEGATIUS:

Tenen una representació important a l´Esquizofrènia, però també estan presents, encara que de manera menys prominent, en uns altres trastors psicòtics. Dins d´ells tindríem: 

1. Expressió emotiva disminuïda: disminució de l´expressió de les emocions.
2. Abulia: pèrdua de la iniciativa pròpia.
3. Alogia: reducció de la parla.
4. Anhedonia: disminució de la capacitat per experimentar plaer.
5. Asociabilitat: manca d´interés per les relacions socials.