Addicció a les noves tecnologies

El nostre Servei col·labora activament en l’estudi del que s’ha denominat com “l’Addicció del segle XXI”, a través de la col·laboració en el llibre d’imminent publicació “¿Nuevas tecnologías? La adicción del siglo XXI (Editorial Siglantana).

Segons dades del CID (2011) i del nostre Servei (2015):

·         El 63% dels joves de 14 a 18 anys utilitza Internet varis cops al dia.

·         El 68% ho utilitza a casa.

·         El 66% utilitza les noves tecnologies per xatejar i per connectar amb pornografia sexual.

·         El 16,7% considera que l’ús de les noves tecnologies els priva de temps amb amics o parelles.

·         Menys del 2% ha demanat ajuda als seus pares per problemes relacionats amb les noves tecnologies o Internet; d’aquí l’interès que té aprendre a detectar les senyals d’alarma d’una addicció.

Les varietats són moltes, però destaquen:

1)            Addictes al cibersexe-ciberpornografía;

2)            Relacions cibernètiques: excessiva cerca de relacions en línia;

3)            Compres obsessives en línia;

4)            Cercadors obsessius d’informació;

5)            Joc compulsiu a la xarxa.

Els símptomes principals són:

·         Augment progressiu del temps a la xarxa per aconseguir satisfacció.

·         Habituació i escalada d’accessos cada vegada més freqüents i durant períodes més llargs.

·         Rumiacions sobre el que “deu estar passant o què em perdo” a Internet.

·         Tic dels dits “com si s’escrigui al buit”.

·         La persona es mostra més irritable o ansiosa.

·         Ha rebut queixes o crida d’atenció al col·legi, institut o de la feina pel fet d’estar realitzant la conducta en moments inadequats.

·         No vol reconèixer el problema i no vol parlar-ne.

·         Menteix per poder seguir realitzant la conducta o per amagar o justificar que la ha realitzat.

·         La persona s’aïlla de la seva família o entorn social per poder realitzar la conducta (com tancar-se a l’habitació durant moltes hores, no sortir amb els amics els caps de setmana, dormir menys hores per realitzar la conducta).

La avaluació i el tractament protocol·litzat i personalitzat d’aquesta addicció és l’objectiu principal d’aquesta nova Unitat. Consisteix en avaluar, tant la psicopatologia associada (ansietat, estrés, depressió, …), com les característiques de personalitat de risc.

L’objectiu primordial del tractament serà la psicoeducació i l’adquisició de tècniques de control i habilitats socials i personals per tal que el pacient aconsegueixi utilitzar l’aplicació tecnològica de forma moderada i sense dependència. En alguns casos, es precisa l’associació de psicofàrmacs.