Cànnabis

Els termes cànnabis i marihuana fan referència a les flors seques, fulles i tiges d'exemplars femella de la planta cànnabis sativa. És la forma en què més es consumeix i conté entre un 3 i un 22% de tetrahidrocannabiol (THC), component psicoactiu del cànnabis. L'haixix és la resina concentrada que es produeix a partir de les flors de la planta de cànnabis femella, i sovint és més potent que la marihuana a causa de la seva alta proporció de THC (entre 40 i 90%). Solen consumir-se per via respiratòria ben sigui fumat (barrejat amb tabac o no) o inhalat, o per via oral en menjars i begudes.

El cànnabis presenta un efecte bifàsic, amb una fase inicial d'estimulació (benestar, eufòria i augment de les capacitats de percepció) i una altra fase de sedació (amb relaxació i somnolència).

Què ocorre en la Intoxicació per cànnabis?

En casos d'alta exposició a la substància pot aparèixer ansietat, disfòria, símptomes paranoides i/o de pànic, enrogiment conjuntival, taquicàrdia, hipertensió…i en casos extrems delírium. Aquest quadre requerirà de mesures de suport i control de constants, així com del tractament simptomàtic oportú, en funció de la clínica predominant (benzodiazepines, antipsicòtics,…).

Quan parlem de dependència i abstinència al cànnabis?

El desig persistent i la necessitat de consum de cànnabis a quantitats cada vegada majors ens indica l'existència d'una dependència a la substància. Aquest consum recurrent acaba ocasionant complicacions a nivell físic, psíquic, social i laboral. Així mateix, el cessament del consum ocasiona una irritabilitat, nerviosisme, insomni, labilitat emocional, pèrdua de pes…, característics del Síndrome d'Abstinència.

Com es tracta aquesta addicció?

Tant per la desintoxicació (pal·liar l'abstinència) com per a la deshabituació (mantenir l'abstinència i prevenir les recaigudes), no hi ha fàrmacs clarament definits, limitant-se a l'ús d'ells per pal·liar la simptomatologia que aparegui a cada fase, com per exemple benzodiazepines en casos d'abstinència greu, però limitant el seu ús perllongat (per evitar nova addicció), antidepressius o antiepilèptics. Així doncs, el tractament ha de ser fonamentalment psicoterapèutic, mitjançant l'aplicació de:

• Teràpia individual cognitiu-conductual: Identificació i prevenció d'estímuls i situacions que estiguin relacionats amb l'inici del consum (situacions de risc), aprenentatge de conductes incompatibles o alternatives al consum, entrenament en regulació emocional, estratègies pel maneig de situacions de pressió de grup, ansietat, frustració, tècniques de control dels impulsos, reestructuració cognitiva de pensaments distorsionats, generalització i prevenció de recaigudes, entre d’altres.
• Estratègies motivacionals i psicoeducació sobre l'addicció i estadis motivacionals.
• Mindfulness
• Intervenció en suport social - si es requereix (entrenament en habilitats socials, suport familiar/parella, orientació/reinserció laboral...)