Drogues emergents

Es tracta de substàncies psicoactives d'última generació que sorgeixen a nivell de síntesi química amb objectiu recreatiu, englobant efectes al·lucinògens, euforitzants, relaxants, afrodisíacs, augment del rendiment psicomotor, disminució de cansament i somni, etc. També s'usen per combatre els efectes indesitjats del consum d'altres drogues d'abús i de l'alcohol, i com a vigoritzants. Les d'ús més comú són: Èxtasi (MDMA), Triptamines, Piperazines, Plantes Al·lucinògenes (Miristica Fragans, Sàlvia Divina, Ayahuasca, etc.), Fongs Al·lucinògens (Amanita Muscaria), Ketamina, Èxtasi Líquid, Poppers i Spice Drugs. Les vies d'administració són diverses en funció de la substància: oral, esnifada, inhalada, endovenosa.

Com abordar la intoxicació per drogues emergents?

L'excés en el consum pot cursar amb una intoxicació aguda, el diagnòstic de la qual en la majoria dels casos serà per la clínica i complicacions, ja que moltes d'elles no són detectables en les proves mèdiques. La clínica predominant serà agitació, ansietat, complicacions cardiovasculars, vòmits, convulsions, estupor, coma… Com en les altres ocasions, és una urgència mèdica que requereix control immediat de constants, mesures de suport i tractament simptomàtic.

En què consisteix la dependència i abstinència a les noves drogues?

Igual que amb la resta de substàncies psicoactives existeix la dependència a les drogues emergents, caracteritzada pel consum recurrent i la necessitat d'augmentar la dosi per obtenir l'efecte desitjat, encara, sabent els efectes negatius que comporta aquest consum. La seva retirada s'acompanyarà de la síndrome d'abstinència oportuna (ansietat, labilitat emocional, agitació, insomni…) i donarà lloc a la recaiguda per evitar-ho.

Com actuem davant aquesta situació?

No existeix un tractament específic a nivell farmacològic per tractar aquests quadres, així que es realitzarà un de simptomàtic en funció del malestar del pacient: benzodiazepines si ansietat (però sota supervisió i curt temps per evitar noves addiccions), antiepilèptics, antipsicòtics i/o antidepressius. Sempre haurà d'anar associat a la teràpia psicològica, destacant:

• Teràpia individual cognitiu-conductual: Identificació i prevenció d'estímuls i situacions que estiguin relacionats amb l'inici del consum (situacions de risc), aprenentatge de conductes incompatibles o alternatives al consum, entrenament en regulació emocional, estratègies pel maneig de situacions de pressió de grup, ansietat, frustració, tècniques de control dels impulsos, reestructuració cognitiva de pensaments distorsionats, generalització i prevenció de recaigudes, entre unes altres.
• Estratègies motivacionals i psicoeducació sobre l'addicció i estadis motivacionals
• Mindfulness
• Intervenció en suport social, si es requereix (entrenament en habilitats socials, suport familiar/parella, orientació/reinserció laboral)