Cocaïna

El consum de cocaïna s'ha convertit en els últims anys en un dels problemes més greus de salut del nostre entorn, sent la segona droga il·legal més consumida. La via d'administració més freqüent és la intranasal (esnifada), encara que també s'observen altres com la parenteral o fumada en forma de base lliure “free-base” o crack.

Quins són els símptomes i com hem d'actuar davant una intoxicació per cocaïna?

Davant una sobredosi de cocaïna ens trobem davant d’una urgència mèdica que requerirà atenció hospitalària amb estabilització hemodinàmica, control de constants i tractament farmacològic necessari. En funció de la gravetat de la intoxicació, poden aparèixer: eufòria, irritabilitat, suspicàcia, paranoia, taquicàrdia o bradicàrdia, dilatació pupil·lar, vòmits, agitació, depressió respiratòria, convulsions, estupor i/o coma.

Com són la dependència i l'abstinència a cocaïna?

Parlarem de dependència quan existeixi un patró de consum desadaptatiu que impliqui un excés del mateix i alteracions en la vida diària, així com l'aparició de complicacions psíquiques i fisiològiques (irritabilitat, disfòria, astènia, craving, etc.) que requereixin novament el consum de cocaïna perquè desapareguin (abstinència).

Com es tracta aquesta addicció?

1. A nivell Farmacològic: El tractament de la dependència a la cocaïna consistirà, en un inici, en tractar els símptomes tant físics com psíquics que produeix l'abstinència de la substància i posteriorment en la deshabituació, és a dir, el manteniment de l'absència del consum i evitar les recaigudes. Els fàrmacs utilitzats i/o estudiats fins al moment són:

• Agonistes Dopaminèrgics, en base a la hipòtesi de la depleció de dopamina després del consum continuat de cocaïna.
• Benzodiazepines, per a l'ansietat associada a l'abandó del consum. Preferiblement de vida mitjana llarga i durant períodes curts per evitar dependència a les mateixes.
• Antidepressius, únicament en el cas de Trastorn Depressiu associat.
• Antipsicòtics: El seu ús estaria únicament justificat en el cas que existeixi comorbiditat amb un trastorn psicòtic.
• Psicoestimulants: com el Metilfenidat; a pesar que té cert efecte beneficiós sobre el craving, no s’ha confirmat la reducció del consum, i té gran potencial addictiu, amb la qual cosa només estaria justificat si existeix comorbiditat amb un TDAH.
• Antiepilèptics: sota la hipòtesi que la cocaïna podria provocar un increment en l'activitat convulsiva a nivell del sistema límbic.
• Disulfiram: utilitzat amb freqüència en la deshabituació a l'alcohol, estaria indicat en cas de consum d'ambdues substàncies.

En general aquest tractament es realitza de forma ambulatòria, però existeixen circumstàncies que aconsellen l'hospitalització, com per exemple la comorbiditat física o psíquica greu i el policonsum.

2. A nivell Psicològic: És imprescindible per a una correcta evolució del pacient. Existeixen diversos tipus d'intervencions:

• Entrevista motivacional (empatia, crear discrepància, evitar confrontació, treballar les resistències, potenciar l’autoeficàcia).
• Intervencions psicoeducacionals.
• Entrenament en habilitats i resolució de problemes.
• Teràpia cognitiu-conductual: Identificació i prevenció d'estímuls i situacions que estiguin relacionats amb l'inici del consum (situacions de risc), aprenentatge de conductes incompatibles o alternatives al consum, entrenament en regulació emocional, estratègies pel maneig de situacions de pressió de grup, ansietat, frustració, tècniques de control dels impulsos, reestructuració cognitiva de pensaments distorsionats, generalització i prevenció de recaigudes, entre d’altres.